Si alguna cosa rara té el tennis des dels seus inicis és la manera de puntuar per poder guanyar un partit: això tan conegut dels 15, 30, 40, joc. I haver d’arribar a 6 jocs per fer un set, però sempre guanyant de dos, tant en el joc com en el set.
Sembla que el tennis té els seus orígens en un esport francès del segle XIV anomenat ‘jeu de paume’, disputat pels membres de la cort. Inicialment, el disputaven colpejant una mena de pilota amb les mans, però més endavant introduïren l’ús d’una mena de raqueta. Es diu que Desideri Erasme de Rotterdam n’era aficionat i ja deia que la puntuació era un misteri i ni els més vells jugadors ho sabien.
Partint d’aquesta base, hi ha diverses teories:
Teoria dels peus
Una de les teories diu que la pista del ‘jeu de paume’ mesurava 60 peus i en els seus primers temps cada vegada que un jugador guanyava un punt avançava un quart de pista, o sigui 15 peus. Per tant primer anava fins el 15, després fins els 30 i finalment fins els 45. Es diu que el 40 va venir perquè els jugadors no es volien acostar tant a la xarxa.
Teoria del rellotge
Una altra versió diu que, mentre els lords anglesos estaven jugant, per comptar s’utilitzava el que més a mà es tenia, i en aquest cas era el rellotge. Per a un jugador s’utilitzava l’agulla de les hores i per a l’altre la dels minuts, i s’anava avançant fins el quart d’hora (15 minuts), fins la mitja hora (30), fins els tres quarts (45) i es guanyava el joc quan s’arribava al 60, completant el cercle. El per què del 40 en lloc de 45, sembla que pot venir de la pronunciació. Fifteen i thirty ja anaven bé, però era més curt dir forty que no pas forty-five.
Teoria astronòmica
A l’edat mitjana, època en què el primer joc semblant al tennis començava, s’utilitzava molt el sistema sexagesimal de mesura (amb base el número 60), que perdura en la mesura del temps (1 hora = 60 minuts i 1 minut = 60 segons). També hi havia una gran afició per l’astronomia, i l’observació dels astres es feia amb els sextants, instrument que permet mesurar angles i el nom del qual ve de que és la sisena part de la circumferència (360 graus), que des de temps ancestrals ha estat considerada el símbol de la perfecció; en aquest cas completar-la significava guanyar el partit, l’actual set. Per això s’havien de guanyar sis jocs, que eren dividits en quatre punts (15, 30, 45 i 60).
A Anglaterra sembla que neixen algunes modificacions, com dir ‘joc’ enlloc del seixanta. Curiositats.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada