Història del caganer

Veure com es fan

   El caganer és una figura típica de la imatge nadalenca catalana que es caracteritza per la seva atrevida posició en el pessebre. Enmig d’aquesta tradició solem trobar-nos amb un home ajupit i més o menys amagat que satisfà les seves necessitats fisiològiques a l’aire lliure. Es diu que no posar-lo porta desventura a la llar perquè la femta fertilitza la terra i porta sort i alegria per l’any vinent. De la mateixa manera, les versions que podeu trobar al web serveixen per fer un homenatge a tots aquells que representem i alhora desitjar-los benaurança.

   La figura del caganer no es pot concebre sense el pessebre, una representació plàstica del naixement de Jesús que va començar amb estàtues monumentals i a poc a poc es va introduir a les llars. Inicialment la idea era il·lustrar les figures tradicionals que constituïren el moment del naixement —pastors, àngels, els tres Reis, el rabadà, l’aviram, el riu, el caganer— per acostar aquest món feliç i nadalenc al dia a dia de les famílies. No obstant això, tot i que afegir el caganer és un costum propi de Catalunya i el País Valencià, també trobem homenets similars a Múrcia, Nàpols i Portugal, on se’ls anomena cacones, pastore che caca i cagoes, respectivament.

   Tradicionalment es representa el caganer vestit amb faixa i barretina i lluint una pipa als llavis, però amb el pas dels anys ha anat evolucionant i actualment es creen models de personatges cèlebres com polítics, actors, músics o futbolistes, així com caganers dedicats a poblacions concretes, tradicions llunyanes, oficis o animals. Com a apunt curiós podem afegir que el caganer no és l’únic personatge típicament català que defeca: no podem oblidar el Tió, un tronc que viu sota l’arbre de nadal i que cal alimentar fins al dia abans de Nadal perquè “tregui” molts regals al ritme de cops i cançons dels més petits.