dilluns, 15 de gener del 2018

L'ombra tòxica del cotxe elèctric: ¿qui reciclara aquesta muntanya de piles?

Bateries cotxes
   Mentre els fabricants de vehicles elèctrics s'esforcen per augmentar la durada de les seves bateries, altres empreses desenvolupen la tecnologia necessària per reciclar l'allau d'acumuladors gastats que s'acosta. A la Unió Europea, actualment, només es reciclen el 5% de les bateries de liti que surten al mercat. S'estima que el sector del reciclatge de bateries de liti creixerà a una taxa del 22,1% anual fins a arribar als 23.720 milions de dòlars el 2030.



   En el recentment conclòs 2017 es van duplicar les vendes de cotxes elèctrics i híbrids a Espanya respecte a l'any anterior. Es van comercialitzar una mica més de 13.000 unitats, segons les dades de l'últim informe de l'Associació Empresarial per al Desenvolupament i Impuls del Vehicle Elèctric (AEDIVE). Una xifra que, tot i suposar un signe de creixement per al sector, queda molt per darrere dels números que manegen altres països.

   A Noruega, la meitat de les matriculacions del 2017 corresponen ja a vehicles elèctrics i híbrids -en el nostre país el percentatge va ser del 5,1% -. Alemanya, França i Regne Unit, que planegen prohibir la venda dels dièsel i gasolina al 2040, també se situen al capdavant de la Unió Europea en mobilitat elèctrica.

   Si bé el mercat europeu creix a petits passos, encara està molt lluny d'assolir les devastadores xifres d'Estats Units o la Xina. El país asiàtic es consolida com el líder absolut a nivell mundial en volum de vendes: només entre gener i setembre del 2017 es van comercialitzar 227.000 unitats.

   Anar a la saga, però, pot presentar un petit avantatge per als estats del Vell Continent. Encara no s'han d'enfrontar a la creixent muntanya de bateries esgotades amb la qual ja ha de lidiar el Govern, la indústria de l'automoció i les empreses de reciclatge al país oriental. Els vehicles elèctrics van començar a vendre a la Xina el 2009, així que moltes piles estan arribant al final de la seva vida útil.

Els productors de bateries per a vehicles elèctrics estan obligats per llei a encarregar-se de la seva gestió

   Fer servir les prop de 170.000 tones de residus de bateries de liti, rics en metalls pesats i compostos tòxics, que s'estima produirà el gegant asiàtic enguany planteja diversos reptes. D'una banda, encara que la seva gestió suposa una oportunitat de negoci per a empreses de reciclatge com les signatures Jiangxi Ganfeng Lithium o GEM propietària de la major planta de desmantellament de bateries de la Xina, l'alt cost del procés i la manca d'estandardització compliquen el reciclatge d'aquests dispositius a gran escala.

   D'altra banda, les mesures preses pel Govern, que obliguen els grans fabricants de vehicles a obrir les seves pròpies plantes i a tancar a aquelles massa contaminants, no semblen suficients ni existeixen incentius al seu compliment. Si bé són responsables del reciclatge de les piles, la majoria de marques signen acords amb proveïdors perquè ho facin al seu lloc.

MENTRE, A EUROPA ...

   A la Unió Europea, només es reciclen el 5% de les bateries de liti que surten al mercat. Així, la major part d'aquest metall, que actualment prové, sobretot, de l'electrònica de consum, acaba guardat en calaixos, acumulat en abocadors o incinerat. Això no només presenta riscos per al medi ambient, sinó que, a més, reforça la dependència del continent de l'abastament extern.

   L'escàs nombre de bateries que es recullen, la variabilitat del preu del liti en el mercat i l'alt cost del procés de reciclatge són alguns dels factors darrere de la baixa taxa de reciclatge dels últims anys. No obstant això, les bateries dels cotxes elèctrics, que suposaran al voltant del 90% de les bateries de ions de liti en el 2025, no poden guardar-se en casa i és il·legal incinerar.

   Segons les actuals lleis europees, els productors de les bateries de vehicles elèctrics (considerades industrials) han de córrer amb els costos de la recollida, gestió i reciclatge, per al que poden construir les seves pròpies instal·lacions o establir aliances amb operadors especialitzats.

   Un dels principals problemes a l'hora d'implementar el procés és que tampoc a Europa s'ha desenvolupat estàndards tècnics per reciclar les bateries dels cotxes elèctrics. A més, cada marca utilitza la seva pròpia tecnologia en la fabricació, de manera que cada empresa aplica una fórmula diferent per recuperar els seus components.

   Al Vell Continent, Toyota treballa des de fa anys amb la firma francesa Société Nouvelle d'affinage des Métaux (SNAM) per reciclar les bateries d'hidrur de níquel i amb la belga Umicorepara fer el mateix amb les de ions de liti. Aquesta última, en la qual també confien Tesla, Peugeot i Citroën, ha desenvolupat un procés amb capacitat superior a 5.000 tones a l'any que permet obtenir níquel, cobalt i altres metalls per al seu ús en noves bateries.


   Un altre dels principals noms del sector és el de Accurec, la planta a Alemanya, amb capacitat per a 4.000 tones a l'any, rep moltes de les bateries d'ió liti rebutjades al nostre país. La francesa Recupyl i l'espanyola Envirobat van anunciar el 2013 l'obertura d'un equipament a Azuqueca de Henares (Guadalajara), amb capacitat per a 3.000 tones de bateries i piles de ió liti.

   Malauradament, encara que els processos que duen a terme totes aquestes empreses serveixen per recuperar la majoria dels metalls, no solen fer el mateix amb el liti, que es converteix en un subproducte del tractament que no val la pena recobrar. La majoria de firmes de reciclatge empren altes temperatures, una tècnica coneguda com pirometalurgia, per obtenir el cobalt i el níquel. Però extreure el liti requereix altres mètodes força més cars i complexos.

   La situació pot canviar en el futur, quan hagi augmentat el volum de bateries rebutjades i la creixent demanda posi pels núvols el preu de metalls com el cobalt -el seu component més car, extret principalment en zones de conflicte de la República Democràtica del Congo i del propi liti. Des Umicore estimen que la quantitat de bateries gastades augmentarà l'ordre de 100.000 tones a l'any durant la pròxima dècada.

   Per això algunes de les més recents incorporacions al sector ja s'han posat mans a l'obra per desenvolupar fórmules alternatives. La canadenca onto Technolgy, per exemple, produeix materials per fabricar els elèctrodes a partir de bateries esgotades en lloc de descompondre. La startup Li-Cycle també presumeix d'haver desenvolupat la tecnologia necessària per recuperar els productes intermedis com el liti, el coure o el grafit. No obstant això, reciclar-les completament no surt rendible amb preu que els materials obtinguts tenen actualment al mercat.

L'ALTRA ERRE

   En vista dels obstacles, els fabricants de cotxes han optat per donar-li una altra sortida a les bateries gastades per allargar el seu cicle de vida abans de jubilarlas definitivament. Tant Nissan com Renault han volgut donar una segona vida a aquests dispositius com a cel·les d'emmagatzematge d'energia a les llars, aliant-se per a això, respectivament, amb les signatures Eaton i PowerVault.

   La startup britànica accelerada aposta per seguir el mateix camí com a alternativa als cars processos de reciclatge. La tecnologia que ha desenvolupat permet comprovar encara són aprofitables, preparar-les i embalar perquè puguin ser usades de nou. Com es tracta d'un producte barat, la signatura el destina, de moment, a persones amb pocs recursos energètics.

   Per impulsar els avenços tecnològics en el sector, tant en el reciclatge com en l'augment de la seva capacitat d'emmagatzematge, la Unió Europea promou iniciatives com Green Car, en la qual es va emmarcar el projecte Batteries 2020 per a la reutilització de les bateries de l'automoció com acumuladors per energies renovables. Hi van participar universitats i centres de recerca, inclòs un espanyol, i empreses com Abengoa o Fiat.

   Segons els analistes de Research and Markets, el sector del reciclatge de bateries de liti creixerà a una taxa del 22.1% anual fins a arribar als 23.720 milions de dòlars el 2030. Paradoxalment, aquest necessita un major volum de bateries gastades per desenvolupar la tecnologia que permeti reciclar-les més eficientment. El problema és que pot ser que no hi hagi infraestructures adequades o suficients per enfrontar-nos al xàfec d'acumuladors gastats que sembla aproximar-se.

Lucia Caballero